I a dins...

Qui farà callar els silencis, si el Sol es mor perdut entre els fragments d'ombres i buits amb què l'Amor va omplir el meu cau?

A fora, el bosc és viu i ignora la foscor.

A fora.

Fa fred.Els arbres ja no em parlen; es resisteixen a donar les seves darreres fulles al vent, per por de quedar nus... i la meva veu s'esmuny entre les branques tristes i s'esquinça, però el crit no vol sortir. Fins quan els silencis estranys assetjaran la porta del meu cau?

Preludi.

...s'acosta l'hivern. Hauré de començar a endreçar els silencis que omplen el meu cau, abans no es faci fosc. Els que fan bona olor, els posaré sota el coixí. Els que criden aniran a un racó ben allunyat, per no sentir-los. Els ferits dormiran al meu costat, fins que es guareixin. I els estripats... els silencis estripats cremaran a la llar de foc, per aturar la nit pregona ni que només sigui fins que ens captivi la son.