De nit, quan neix la lluna, la guilla surt del cau per atrapar els silencis que li volen fugir muntanya enllà...
25 de maig 2008
A fora.
Fa fred.Els arbres ja no em parlen; es resisteixen a donar les seves darreres fulles al vent, per por de quedar nus... i la meva veu s'esmuny entre les branques tristes i s'esquinça, però el crit no vol sortir. Fins quan els silencis estranys assetjaran la porta del meu cau?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada