Un llamp escadusser ha estripat el fred que m’acompanya, i t’he sentit, i t’he albirat...
No et vull tornar a escoltar. Ets el més fosc i profund dels silencis que habiten el meu cau, un miratge fet de mentides dites a cau d’orella tot esmunyint-te de la teva pròpia buidor.
Somnis trencats i enyor d’allò que no ha estat mai ompliran l’espai que et pertanyia, quan el vent que tems t’arrossegui lluny del bosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada