...s'acosta l'hivern. Hauré de començar a endreçar els silencis que omplen el meu cau, abans no es faci fosc. Els que fan bona olor, els posaré sota el coixí. Els que criden aniran a un racó ben allunyat, per no sentir-los. Els ferits dormiran al meu costat, fins que es guareixin. I els estripats... els silencis estripats cremaran a la llar de foc, per aturar la nit pregona ni que només sigui fins que ens captivi la son.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola. Quin text més enigmàtic.
Publica un comentari a l'entrada