La foscor i la pena m’empresonen. He de trobar el lloc on neixen els colors, petit cau dins del meu cau... i foragitar el silenci gris que no em deixa veure la sortida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
De nit, quan neix la lluna, la guilla surt del cau per atrapar els silencis que li volen fugir muntanya enllà...
Arxiu del blog
-
►
2008
(2)
- ► de maig 2008 (2)
-
▼
2009
(3)
- ► d’agost 2009 (1)
2 comentaris:
Els colors són dins teu, només cal que els busquis i trobaràs el camí del Sol... I llavors la Pau i la Felicitat vindran de la mà a besar-te.
els colors viuen als nostres ulls
Publica un comentari a l'entrada